Un espectacle per espais NO convencionals.
Un espectacle sincer, íntim i directe no amaga, només ensenya, cal doncs la proximitat per traspassar la vivència i comprovar com l'espectador es sent un autèntic voyeur de la vida del nostre protagonista. NO ens convé un espai clarament teatral, amb càmera negre, escenari, projectors de llum, etc., estaria ple de codis escènics que ens situen en una estranya ficció. La recerca de l’espai NO convencional juga en aquest espectacle un paper significatiu, donat que hi ha una voluntat clara d’atansar el públic a una realitat social que vivim de molt a prop, i no cal exagerar gens, al contrari, la realitat és massa exagerada per disfressar-la amb codis teatrals. Quasi tot el que no és cert, domèstic i proper ens fa nosa. Per aquest motiu, cada funció té un espai escènic únic que ens posa en situació per iniciar una nova actuació no viscuda amb anterioritat.
Aquí teniu algunes mostres de la utilització de l'espai amb el públic que hem portat a terme fins ara:
Sala Beckett de Barcelona :
Vam ocupar la sala d'assaig del teatre on, per primera vegada s'hi portava a terme un espectacle. Vam situar l'espai escènic en dues parets que vam pintar i empaperar.
9ena Mostra Laboratori Tísner al C.C. Cotxeres Borrell:
L'espai escènic és dins del magatzem del Centre Cívic i part del públic seu a les prestatgeries del magatzem, com si fóssin "trastos" del garatge on passa l'obra.
Mostra Croquis_BCN:
L'espai escènic, a l'Obrador de Poble Nou de la Sala Beckett de Barcelona, és just davant d'una paret en molt mal estat, amb el public a peu de terra.
